Gen
21
Claus per a una bona alimentació en la primera infància


Durant els primers mesos de vida, alimentar al nostre fill és fàcil ja que la llet materna i les llets adaptades porten tot el que el nadó necessita per créixer sa i sense mancances. No obstant això, passat el primer any i a mesura que es van introduint nous aliments, les coses es compliquen. ¿Fins a quin punt és important l’alimentació en les primeres etapes?

No és per prendre-s’ho a la lleugera, l’alimentació en la primera infància pot influir en el desenvolupament del sistema immunitari, és a dir, la capacitat de l’organisme per defensar-se d’agressions externes i el risc de patir algunes malalties autoimmunes. Així mateix condiciona el desenvolupament del sistema nerviós i és clau per al metabolisme del nen. D’aquesta manera, segons sigui l’alimentació de la primera infància del nen, serà més o menys la seva capacitat per cremar i emmagatzemar greixos en l’edat adulta. Finalment, l’epigenètica (la qual regula que un gen estigui més o menys actiu) obeirà també al que mengi. No exagerem llavors en afirmar que la salut d’un nen depèn del que es porta a la boca. I no val a dir: «¡Fantàstic, se l’ha menjat tot!». Cal anar una mica més enllà. 

Què bé!, Ja pot menjar de tot (o gairebé)

Després del primer any, el nen ha madurat i s’ha anat adaptant al gust de molts aliments. Arribarà el moment en què haurà provat tot tipus d’aliments, sempre amb sentit comú i prudència. D’aquí i fins als 3 anys, s’han d’assolir dos objectius: Aconseguir una dieta el més variada possible i aprendre a mastegar bé. Són reptes que s’han d’assolir en un clima afectuós, que potenciï aprenentatge, l’observació i la imitació, tant dels pares, com dels germans grans.

Deu normes bàsiques que s’han de conèixer per aconseguir una dieta correcta entre els 1 i 3 anys 

  1. Assegurar una bona ingesta de lactis per aconseguir una bona aportació de calci.
  2. Mantenir, sempre que sigui possible, les farinetes de cereals i fruites per esmorzar i el berenar.
  3. A l’abandonar les farinetes, esmorzar llet o iogurt amb cereals o bé uns 40 g de pa.
  4. Assegurar una ració de 150 g a 200 g de fruita al dia.
  5. Incloure una ració diària d’uns 150 g de verdura.
  6. Imprescindible incloure l’oli d’oliva de bona qualitat, de tres a quatre culleradetes diàries.
  7. Incloure una ració de patata cuita (100 g) o bé 75 g de pasta, arròs o sèmola bullides o 60 g de llegums cuits en cada àpat i sopar per assegurar una bona ingesta de carbohidrats (es recomana arròs i pasta semiintegrals per la seva digestibilitat).
  8. Al migdia oferirem al nen de 30 g a 50 g de carn o peix i en el sopar una altra ració, que pot alternar algun dia amb formatge, un ou sencer o pernil.
  9. Com a postres escollim petites quantitats de fruita o productes lactis no ensucrats.
  10. La beguda per menjar és principalment aigua, tret que el pediatre indiqui prendre suc o llet si es detecta un baix pes.

Fonts i més informació:

La cuina de la salut (Planeta)

Choosemyplate.gov

Comer para crecer (Plaza y Janés)

Imatge: Photl

Organitzadors
Fundació SHE Ajuntament de Cardona
Vols seguir informat?
© 2014 Fundació SHE Tots els drets reservats.
Arriba