Oct
24
El teu fill s’aixeca al matí sense ganes d’esmorzar? T’expliquem què pots fer.


Són les vuit en punt del matí d’un dia d’escola. La Sònia ha despertat al seu fill Marc amb temps suficient perquè es vesteixi, es renti i tingui temps de preparar-se la motxilla. A dos quarts el crida perquè s’assegui a esmorzar. Li ha preparat un suc natural i un bol de cereals amb llet, dels que més li agraden.

En Marc belluga el cap apartant el bol:

– Mama, no tinc gana, no m’obliguis a esmorzar, si et plau.

Portem des de principis de curs amb la mateixa història i la Sonia ja no sap què fer. És millor deixar-lo? O, per contra, caldria obligar-lo a esmorzar?

Els experts en nutrició ens recorden, amb raó, que no hem de saltar-nos l’esmorzar i que no és aconsellable anar a l’escola sense haver menjat res perquè provoca baixades de sucre, a part de repercutir negativament en el rendiment escolar. Encara que de res serveixen aquestes advertències si el nostre fill es nega a menjar res durant tot el matí. Què podem fer llavors?

D’entrada, tinguem això clar: Quan el nostre fill s’aixeca sense ganes de menjar, no és recomanable forçar-lo a què mengi.

Si això realment suposa un problema perquè acostuma a menjar molt poc, és una altra història. En el llibre El meu nen no em menja (Guia perquè els teus fills mengin sense problemes) l’autor, el Dr. Carlos González, proposa el següent:

“Si ho has provat tot i no hi ha res a fer prova aquest mètode, no tens res a perdre:

1) Pesa al teu fill a la bàscula.

2) No l’obliguis a menjar.

3) Torna a pesar-lo al cap d’un temps (una o dues setmanes).

4) Si no ha perdut un quilo, segueix sense obligar –lo a menjar i torna al pas 2.

5) Si ha perdut un quilo, s’acaba l’experiment. Porta’l al metge.

Arribats a aquest punt i un cop descartats els problemes fisiològics o psicològics, serà un bon moment per reflexionar sobre el que s’ esmorza i  com s’ esmorza a casa per adoptar noves estratègies. Així que desdramatitzem el problema i passem a l’acció!

Et proposem 5 estratègies què poden ajudar directament o indirectament a que el teu fill esmorzi (encara que sigui una mica) i tu et quedis tranquil.

  1. Revisa els hàbits saludables: Fes-te aquestes preguntes: Estàs segur que el teu fill ha descansat prou (entre 8 i 10 hores)? I, 4 fa prou exercici perquè el seu cos requereixi menjar les quantitats que es consideren normals per la seva edat? Potser el seu metabolisme no li demani res perquè, simplement, no ha practicat exercici. Un altre hàbit molt útil és planificar amb antelació: Cal tenir sempre el necessari per esmorzar al rebost. Preparar l’esmorzar la nit anterior resulta d’ajuda per no anar amb presses el matí següent. Sense presses és més fàcil esmorzar.
  2. No et quedis amb l’esmorzar estàndard: Què hi ha per esmorzar? ¿Només cereals d’esmorzar i galetes? I si no és el que li demana el cos? L’esmorzar, si és equilibrat, és com les butlletes de loteria, té múltiples combinacions: ens val una truita, un bol d’arròs amb verdures, fruits secs, una sopa de civada i fins i tot fideus que van sobrar del sopar. La combinació cereals + proteïnes + fruita + lacti + verdura dóna molt de joc. Això sí, evita la brioixeria o les llaminadures. No li fas cap favor al teu fill donant-li sucre, greixos trans o farines refinades que poden contribuir a un futur sobrepès. I prova amb la fruita! Quan no es té gana la fruita fresca, de colors, tallada a trossets, entra pels ulls. Si aconsegueixes que mengi una o dues peces de fruita (com taronja o plàtan), com a mínim, tindrà energia per afrontar gran part del matí.
  3. Esmorzar en diferit: Molts nens, en comptes d’esmorzar a casa a primera hora, ho fan a mig matí, durant l’hora del pati. Com que no haurà fet el primer esmorzar, aprofita per preparar-li un bon entrepà o un recipient que contingui, per exemple, cereals, fruita, fruits secs i un batut de llet xocolatada o un suc per emportar. Però assegura’t que el menja. Les papereres dels patis dels col·legis estan plenes d’esmorzars intactes.
  4. Acordar un miniesmorzar: Aquesta és una estratègia més psicològica; es tracta de fer un tracte amb el nen. Pregunta-li quantes cullerades de cereals estaries disposat a menjar: dos? Doncs limita’t a posar-li 2. El mateix amb la llet, si diu que mig got, posa-li el que heu acordat. Com diu la dita: el menjar i el gratar, tot és començar. Si comença a menjar o a beure i li agrada, és més fàcil que te’n demani més.
  5. Col·laboració i bon ambient a la taula: Quan sigui el moment de parar la taula i organitzar l’esmorzar (sigui la vigília o al matí) demana-li que ho faci ell mateix. Perquè si s’implica i decideix com organitzar la taula i quins aliments posarà per menjar és més probable que s’animi a tastar-los. D’altra banda, és important que el moment de l’esmorzar sigui una estona distesa i agradable, si pot ser al costat dels pares i els germans, en el qual el nen se senti còmode i relaxat. Recorda que és a la taula on aprenen dels més grans. I tu pots ser el seu millor exemple.

Organitzadors
Fundació SHE Ajuntament de Cardona
Vols seguir informat?
© 2014 Fundació SHE Tots els drets reservats.
Arriba