Sovint, haver de menjar peix, llegums o verdura es converteix en un malson per a molts nens i nenes (i també per als seus pares). La majoria d’adults s’inventen mil i una estratègies per aconseguir que els seus fills es mengin el bròquil, els cigrons o el lluç sense dir ni piu; cosa que pot resultar esgotadora.
La gran pregunta és: Què passa si no els mengen? Tindran alguna deficiència? Podrien fins i tot emmalaltir per falta d’algun nutrient?
En realitat, la resposta és no. El cos dels nens (també el dels adults) no necessita disposar de tots els aliments. El que sí necessita és ingerir, gràcies a uns aliments o uns altres, els nutrients necessaris per estar sans i créixer.
Així, més que la necessitat de menjar peix en forma de sardines, per exemple, el que sí que és imprescindible és ingerir les proteïnes, greixos, minerals i vitamines que aquestes aporten a la dieta.
Però, com que no hi ha cap aliment que inclogui absolutament tots els nutrients necessaris, és important seguir una dieta el més variada possible.
Es nega en rodó a menjar?
Quan un nen es nega a menjar un plat perquè diu que no li agrada (fenomen conegut com “neofòbia alimentària“) no cal deixar-se vèncer, ni és bo saltar-se els hàbits familiars per adaptar-se a les seves preferències.
En cap cas hem de canviar-li el plat per oferir-li un altre que li agradi. Així mateix, no s’ha de permetre que el nen piqui entre hores. Alterar la dieta per satisfer les seves demandes només porta com a conseqüència que la dieta del nen no sigui nutricionalment equilibrada, i que perdem la nostra autoritat com a pares. No obstant això, tampoc cal enfadar-se amb ell, fent del menjar un tema de discussió. Si es nega a menjar l’entrant, passem al segon i viceversa.
Canvia la salsa verda per la salsa vermella.
Un bon exercici és cuinar l’aliment “conflictiu” de diverses maneres, per tal que el nen no ho associï a una tècnica culinària concreta. Segur que el bacallà al pil-pil et surt boníssim, però, si no ho accepta, potser hauries de provar amb una altra salsa que li agradi, com un sofregit de tomàquet, o bé cuinant al forn amb patates. Així variem la tècnica, però no l’aliment, al qual el nen s’anirà acostumant. També cal intentar que l’aliment que no agrada sigui el primer en el menú, perquè, si el petit ve amb gana, hi ha més possibilitats que se’l mengi. Una altra idea és posar l’aliment com a guarnició, de manera que passi més desapercebut. Així, si el nen no pot amb un plat sencer de mongetes, les pots servir com a acompanyament del seu plat preferit i les associarà a una cosa que li encanta.
De tota manera, és possible que al teu fill realment el disgusti menjar un aliment concret (als adults també ens passa). Si l’aversió persisteix, o bé hi ha un problema d’intolerancia, cal substituir aquest aliment per un altre que aporti nutrients similars: iogurt o formatge en lloc de llet, arròs en lloc de fideus, fruits secs i llegums en comptes de carn, etc.
Fonts i més informació:
La cuina de la salut (Planeta)
“Més enllà dels macarrons” (Mina)
Imatge: Photl
